HI HA ALTRES TERRES

 

Hi ha altres terres; hi ha altres llocs on segur que també seré feliç. No puc dir que aquí no hi tornaré perquè seria mentida i perquè, a què enganyar-nos, en aquest àmbit vaig trobar una eina molt potent. Potser fins i tot massa calenta. I addictiva. El mamífer català, a més, tendeix a sobrevalorar-se i no sé si en altres territoris acamparé millor; però és cosa d’intentar-ho. Com deien les àvies Tot fa món i tot lo món és terra. Han estat amb el d’avui 400 post. Potser toca mirar a una altra banda.

D'ara endavant ens trobarem a l'adreça http://blog.alcoberro.info 

[@more@]



Comentaris tancats a HI HA ALTRES TERRES

L’Ateneu Barcelonès, medalla d’or de la ciutat al mèrit cultural

Avui al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona l’Ateneu Barcelonès rebia la Medalla d’Or al Mèrit Cultural. Amb l’acte que segurament explicaran els diaris millor que jo mateix, es tancava un any del centenari que ha tingut moments d’una brillantor cultural més que significativa i que deixa un llibre de referència: L’Ateneu i Barcelona 1 segle i ½ d’acció cultural (RBA-La Magrana), coordinat per Joaquim Coll que està fent una labor de renovació de la Biblioteca (300.000 exemplars) francament espectacular.  

Ell mateix, Pep Montes com a gerent i tot un equip administratiu molt eficient estan fent una labor literalment impagable (consti que els ponents i els membres de la Junta de l’Ateneu no cobrem i paguem quota com tot soci). El poeta Sergi Jover a Literatura o l’Elisabeth Ferran a Estudis Polítics han organitzat actes de referència i a Filosofia enguany tenim una audiència de més de 70 persones per conferència. No està gens malament si es té present que hem decidit “donar veu” a pensadores i pensadors que no són convencionals per dir-ho d’alguna manera. 

Rejovenir una entitat d’història centenària és una feina complexa, però està funcionant i, a més, l’Ateneu és una escola de ciutadania; només calia veure avui Heribert Barrera, Carles Sentís (soci més antic de l’entitat) i Oriol Bohigas per entendre una peculiar maniera catalana d’entendre les relacions polítiques. Norbert Bilbeny, Salvador Giner i altres savis que estaven avui al Saló de Cent en donen testimoni.  

El president Bohigas al seu discurs d’agraïment defensava com a característiques de l’Ateneu la promoció de dues virtuts bàsiques: tolerància i exigència. Un cop més la vella proposta noucentista. Altra cosa no sabem fer.

[@more@]



4s comentaris

Picco

Si veus un filòsof discutint amb recte juí sobre totes les coses, venera’l: És un animal celeste, no terrenal –diu Picco della Mirandola al Discurs sobre la dignitat de l’home. Però d’això ja fa massa temps, suposo. Avui seria més aviat un animal digne de tota sospita.

[@more@]



3s comentaris

Any Bladé

El dia 18 de gener, a les 19h, es presentarà a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el calendari d’activitats i el llibre del Centenari Artur Bladé Desumvila (1907-2007). A veure si a part d’honorar un gran escriptor i "l'inventor" del mite Pujols, amb el Centenari tenim ocasió de parlar sobre un tema essencial: per què la Catalunya catalana ha abandonat el nord empordanès i evoluciona cap al sud tarragoní i ebrenc? La Catalunya del sud (federal més que catalanista, de banda i no de cobla, de seca i no de verd, poc donada a la poesia però pragmàtica) va tenir en Bladé el seu símbol. Exaurit el catalanisme de matriu empordanesa -com a testimoni i anàlisi es pot llegir el Conta Josep Pla, (1993)- ara comença un cicle cultural i no només polític sota el patronatge de Bladé. Endavant.

[@more@]

4s comentaris

Caram !

Per a la meva gran sorpresa; obro el bloc.cat i….. uuuuuuh! Funciona! Feia temps que això s'havia mort.Caram; la veritat és que ja no hi comptava.

Així que recullo, en passant, una frase de László Földényi (Dostoyevski lee a Hegel en Liberia y rompe a llorar.). La cosa diu així: Mai no va dubtar Dostoyevki que Sibèria fos l’infern amb tots els seus horrors i tanmateix donava gràcies al destí per haver-lo desterrat a Sibèria (…) va viure com a salvació el fet de poder (allí) apartar-se la història i de la seva racionalitat gris Tema per a un home que mira: fer la llista de les nostres sibèries domèstiques de bany maria –per oposició a la Sibèria brutal. N'hi ha moltes.

Per cert: dimecres Concha Fernández Martorell i dijous Gregorio Luri a l' Ateneu Barcelonès (Canuda, 6; Bcn). No us els perdeu!

[@more@]

1 comentari

OFERTA LABORAL ESTRANYA PER A PAIS POSTNORMAL

ES BUSCA

Persona independent, entre 45 i 55 anys, relacions i prestigi professional, temps lliure, capacitat empàtica i/o intel·ligència emocional 

Imprescindible capacitat d’ironia, calers per convidar a dinar en restaurant apanyat i valors de casteller (força, equilibri, valor i seny). Incompatible amb afecció al DVD

PER FEINA DELICADA I URGENT 

Consistent a refer ponts entre CiU i ERC i evitar que entre uns i altres el catalanisme se’n vagi a la merda. Es valoraran el coneixements de mitologia política 

Altes possibilitats de ser considerar traïdor pels dos bàndols. S’ofereix  Creu de Sant Jordi a títol pòstum. Voluntaris presentar-se a ambdós bàndols (ja tenen el telèfon). Feina a partir de la primavera.

 AVÍS

Bordes i holligans de bloc abstenir-se.   

[@more@]

4s comentaris

L’obrador dels meus llibres – Notícies

Per comptes d’estar penjat a Internet hauria d’estar jo corregint les galerades del llibre Ética, economia y empresa que Gedisa ens publica als del grup d’investigació en ètica econòmica de l’Institut de Tecnoètica -quasi tres-centes planes; a disposició del respectable públic al febrer en espanyola llengua. Investigació punta en ètica empresarial. És el fruit de cinc anys de debat entre alguns dels millors especialistes en ètica i empresa i serà segur un text de referència, però el que més enyoro quan repasso el llibre són les llargues estones de debat que sempre deuré a la gent de la Fundació Epson.

I també he d’enllestir d’una vegada les galerades del llibre L’home que mira (el meu bloc de 2004-2005) que surt a Cossetània de Valls -serà el meu paper estrany i el més personal que he escrit per ara (data de sortida i presentació: la Setmana del llibre en català) Rellegit, és un text que m'agrada molt, no tan sols per ser dels primers que passen de l'Internet al paper de llibre en català i perquè surt en una editorial consolidada, sinó perquè m'ha ajudat a descobrir una "veu" íntima que sovint reprimeixo en textos més acadèmics.  

Acaba de sortir, a més, a Símbol Editors (Distribució Arc de Berà) l’edició del Walden de Thoreau amb pròleg de l'Alcoberro. Heus aquí un text clàssic de llarg recorregut que funcionarà amb dificultats al principi però que serà de referència també.  

A part espero a veure com queda la meva col·laboració en un llibre sobre neoconservadurisme que publica la Universitat de Girona a Documenta Universitària (pendent de correcció) i  el llibre nou del Liceu Maragall sobre Fars del present (encara no he rebut tots els textos) i el pròleg i notes a l’obra major de Sunyer i Capdevila (un filòsof materialista del XIX català que he editat i que presentarem a l'Ateneu  Barcelonès el 8 de febrer) Total molta feina, massa feina…  

[@more@]

Afegiu-hi les classes ordinàries i les sessions per preparar les opos a professorat d'Institut de  Col·legi de Llicenciats i les conferències que coordino (amb mot èxit, gràcies!) a l’Ateneu. Però aquí estic jo penjat d’Internet, com Tales quan no s’adonava que estava a punt de caure al pou. Sense esclava tràcia per un mal guany (acudit presocràtic).

2s comentaris

(Quatre) barres i estrelles

Dilluns a 2/4 de 8 es presenta a l’Institut d’Estudis Nord-americans (Via Augusta, 123 – Barcelona) (Quatre) barres i estrelles el llibre de memòries catalanes de l’ambaixador  Ambler Moss, recentment publicat per Símbol Editors, l’editorial santcugatenca de catàleg prometedor. Tan prometedor que aviat treurà al carrer en catalana llengua fins i tot el Walden de Thoreau i el Dersu Urzala en traducció directa del rus. Poca broma.

Moss és tot un personatge de la història oculta que sempre resulta la més fascinant; fou durant vint anys (1946-1966) l’home fort del Consultat nord-americà a Via Laietana i és un testimoni imprescindible en un tema que encara no es coneix gaire (ni es coneixerà mai del tot) els de les relacions Catalunya-USA al darrer mig segle.  El tema és apassionant i els records del personatge (que després fou l’home clau del tractat Torrijos- Carter a Panamà) són quasi imprescindibles.

L’acte tindrà, a més, dos padrins de luxe: Jordi Pujol i Soley i Raimon, testimonis obvis d’un temps molt concret. Acte à ne pas manquer i possibilitat de xafarderies interessants. Lectura per Nadal. Avisats quedeu. 

 http://www.gtlaw.com/people/biography.aspx?id=1750http://www.arcdebera.com/llibres/Q/QUATRE+BARRES+I+ESTRELLES,978-84-95987-39-6.htm   

[@more@]

 

Comentaris tancats a (Quatre) barres i estrelles

Talps del món!

Fa trenta anys ja de El Viejo Topo ! L’home que mira es fa vell, la carn és trista i tot allò que es diu, però ells ja han arribat a 227 números. El Topo és aquella revista progre que la gent de la meva generació vam deixar de llegir, aproximadament tots alhora cap a 1982, però que hem continuat mirant -ja se sap “descuidadament”- un parell de cops l’any, per si un cas… Marxisme, anarquisme i totes aquelles coses que un dia fa anys vam ser i ara ens provoquen com una miqueta de cosa, van trobar el seu ressò en aquell paper que acceptava tota mena de radicalismes, fins i tot una mica tronadets en origen (ep; excepte l’independentisme català que això els topos, fidels a l’autoodi nostrat més clàssic, no ho han suportat ni en pintura; cadascú té els seus límits.)  

Alguns bons amics han estat vinculats a l’aventura topera lluitant perquè no fos tòpica durant anys; suposo que en condicions tan dures com admirables. Gent com Salva López Arnal i Concha Fernández Martorell han trobat entre les planes del talp i a l’editorial Montesinos, un espai de reflexió i d’edició molt interessant i han mantingut l’espai radical quan era francament molt fàcil fer-se el boig.  

Ara els topos fan una oferta de Cap d’Any francament interessant a la seva plana web. I a més, no sé per què acabo de descobrir que en el piló dels llibres de la meva taula de treball hi tinc (feia anys que no passava) un parell de llibres de l’editorial per llegir. M.A.R.X. de Sacristán en edició de López Arnal i els Discursos de Robespierre. Així que no sé si torna el radicalisme, si quan fou mort el combregaren o si los muertos que vós (neocon) matáis gozan de buena salud. Potser les coses es posen tan complicades que caldrà llegir talps un altre cop?   

[@more@]

 

http://www.elviejotopo.com

Comentaris tancats a Talps del món!

Autoajuda (llibres de)

Fa alguns dies el bloc Periodistas 21 va plantejar en veu alta un problema pelut: la substitució de la filosofia hispànica pels llibres d’autoajuda i la cada vegada més gran insignificància de la filosofia en el debat públic i a la premsa. Però com si la realitat volgués desmentir el bloc, dissabte la lectura del manifest en la multitudinària manifestació madrilenya antidiàleg amb ETA la va fer el docte Agapito Maestre, filòsof clerical i home de recta pluma (catedràtic de filosofia moral i política “cesado por razones administrativas” l’any 2002 de la Universitat d’Almeria.)  

En fi, que la insignificància dels filòsofs no deu ser tanta, o al menys no deu ser tanta en segons quins ambients. A Libertad digital, per exemple, de filòsofs cada cop n’hi ha més en nòmina. Però, certament, en llocs que no toquen el pito i on l’Agaídem és, sortosament un maestre desconegut, cada vegada hi ha menys filosofia pública.  I això si, més ganes de bronca en el món periodístic.

L’èxit de llibres com els de Marinoff i companyia (incloent tota la càrrega de formatges i cucs en l’àmbit “motivador” empresarial) és una dada que difícilment es pot passar per alt i que, em consta, sorprèn la pròpia empresa. Quan fa dos anys per Sant Jordi, Edicions B va convidar Marinoff  (en català coeditava Proa) vaig tenir ocasió de parlar-hi una estona entre xampanyet i xampanyet i l’home estava realment al·lucinat; de fet va confessar-nos (a la reunió érem tres més) que a Nova York difícilment omplia una sala en una llibreria jueva de Brooklyn. 

Per què té tant d’èxit l’autoajuda? Potser perquè hi ha molt frustrat de la vida a tot arreu? Potser perquè alguna gent necessita missatges afirmatius en un munt de dubtes? Potser perquè des que es va esfondrar el mur de Berlín el progressisme no es menja una rosca? El debat és obert…  

[@more@]

Comentaris tancats a Autoajuda (llibres de)